Passen els dies, el mesos, i hi ha de tot.
Hi ha moments en que tot és genial, en que et sents com si tot estigués superat...
I de sobté algú, alguna cosa, alguna energia, la consciència, la inconsciència... ...no ho sé! T'ho recorden tot.
I tu què tal estàs? Li vaig preguntar ahir.
Doncs mira, desitjant que s'acabi aquest 2013 ja! em va dir.
I vaig tornar a insistir-hi uns minuts més tar i va afegir: doncs mira, intentant tenir la sang freda, ara ens toca lidiar amb això, doncs és el que haurem de fer.
I tot això em va fer pensar, i molt. Massa potser de nou.
I és que té raó. Aquest 2013 ha estat i està sent una mica dur.
Bé, no és que el 2012 haguès acabat gaire bé, però el 2013 ens està portant de tot!
Ara ens toca això. Una raó molt real.
La vida et va posant com proves, que en aquest cas no són pas de petites, i tu has de treure forces de ja no saps on i superar-te quan gairebé no has superat ni les que ja portes acumulades.
No sé quin "aguante" tenim, ni fins quan seran les "proves". Suposo que això no s'acaba mai, que és per tota la vida, però em costa acostumar-me.
Normalment aquestes coses es passen millor quan fas pinya amb els que t'envolten.
I per desgràcia hi ha moments en que la gent que t'envolta, no sé perquè, no s'adoni d'això.
A vegades per desconeixement del que et passa (cosa que no justifica) i a vegades perquè no saben ben bé com prendre'n part.
Si bé és cert que ja dijous tot em va sonar raro. Potser jo també volia no pensar-hi a la meva manera.
Però des d'ahir, tot i que potser no ho vull reconèixer, tinc un nus a l'estómac que no em deixa fer.
Ja durant la setmana, bé sigui per un inici de refredat, per efecte bruixa, se'm va tancar l'estómac. Però és que des d'ahir ja m'ha desaparegut la gana.
Vull, volem un respir, un poder gaudir de la vida i de les coses maques que tenim sense que surtin imprevistos negatius de sota de les pedres.
Vull que els fantasmes del passat em cuidin com angelets i no pas com espies malignes.
Vull acabar de pagar tots els deutes amb els mals, i començar a rebre els guanys de la feina ben feta.
Vull deixar de sentir-me malament després de quatre anys per les males accions que un dia, com qualsevol altre, vaig poder cometre.
Vull tenir el meu dret a viure tranquila, i que res ni ningú no es cregui amb dret a deslliurar-me'n d'ell.
Vull que les històries que altres han viscut no se'm repeteixin com allò de "de tal palo, tas astilla".
Crec que porto anys treballant durament en que tot el que vull passi, però hi ha èpoques, com aquesta que ja s'allarga més d'un any, en que no veig els fruits...
Sé que vull moltes coses, però no crec que siguin ni impossibles ni tan difícils.
Només m'agradaria saber perquè no arriben.
També sé que tinc tres o quatre coses bones que intento cuidar i considero indispensables i les més meravelloses del món. Però quan aquestes et fallen... ...ai quan et fallen!!! És aleshores quan sembla que res no tingui sentit.
Bona nit.
