Sentir

La majoria de vegades tinc la sensació que si ens posessin a un a cada costat d'una tela o d'un mirall, podríem fer ombres xinesques simètriques i perfectes, que seríem la imatge l'un de l'altre. Sense haver-ho parlat, de manera natural.

I estic segura que és així.

Però no sé ben bé perquè, hi ha dies, com avui, en que sento que desconec tot allò que creia que coneixia, que el que veig a l'altre costat del mirall no em resulta conegut, és llunyà i extrany. I no m'agrada.

No vull sentir el "no control" d'algo que és una mica "meu". No m'agrada.

No vull sentir que no hi pertanyo. No m'agrada.

Vull que tot sigui com sempre.
Vull treballar, allà o aquí.
Vull sentir-me realitzada laboralment.
Vull recobrar la meva vida, vull viure-la i no sentir-me com si caminés de puntetes per sobre com si fos un fantasma perdut, o una gallina que no sap on pondre l'ou.

Vull que la ràbia, la susceptibilitat, la ira i la negativa social em marxin, perquè estic massa irascible en aquest moment social, a peu de carrer.

Vull, vull, vull i no puc fer res, només esperar...
...i mentre espero tot el que vull i lluito perquè passi, espero seguir trobant cada dia la meva ombra xinesca, la meva imatge al mirall, i que el fantasma que em diu que em deixes de pertànyer marxi ara que tancaré els ulls.

Bona nit.

Atrévete

En los últimos años nuestro entorno ha sufrido cambios importantes que nos han llevado a tener que adaptarnos a nuevas situaciones y aprender a vivir de forma diferente. Si pretuntáramos cual es la palabra más utilizada en los últimos años por políticos, empresas, organismos oficiales... probablemente todos coincidiríamos que es la de "cambio".

Cómo afrontar cambios importantes en la vida y la capacidad de sacrificio y superación para afrontarlos.

El águila es el ave de mayor longevidad, llega a vivir 70 años, pero a los 40 deberá tomar una seria y difícil decisión. A los 40 sus uñas son muy flexibles lo cual le impide tomar sus presas y alimentarse. Su pico, latgo y puntiagudo, se curva apuntando contra su pecho, sus alas están envejecidas y pesadas; y sus plumas gruesas. Así que volar se le hace muy difícil.

En el momento en que el águila solo tiene dos alternativas, morir o enfrentarse o a un doloroso proceso de renovación de 150 días.

Este proceso consiste en volar hacio lo alto de una montaña y quedarse en un nido cercano al paredón, donde no tenga la necesidad de volar. Una vez situado en el nido el águila empieza a golpear su pico contra la pared con mucha fuerza hasta conseguir arrancárselo. Después esperará el crecimiento de un nuevo pico con el que se desprenderá una a una sus uñas. Cuendo las nuevas garras comienzan a nacer, empezará a desgarrarse sus desgastadas plumas.

Al cabo de 5 meses podrá hacer su vuelo de renovación que le dará 30 años más de vida y le permitirá ser fuerte y seguro.

A lo largo de nuestra vida para poder hacer nuestro "vuelo de renovación" tendremos que resguardarnos por algún tiempo y empezar un proceso de renovación en que tendremos que desprendernos de nuestras costumbres, tradiciones, hábitos,... cuyo peso impide que avancemos.

Renovarse impolica poner orden en el mundo mental, desechar los recuerdos de acontecimientos dolorosos para quedarnos solo con la experiencia de los que aprendimos y ubicar los sentimientos y experiencias positivas en el centro de nuestra vida. Esos son lo que nos darán fuerza para avanzar de forma firme y siempre hacia adelante.

Deshacernos de los malos recuerdos y experiencias negativas es un proceso difícil pero necesario para dejar espacio a nuevos, oportunidades y experiencias que debemos buscar.

Què he de fer?

Algun cop he fet alguna entrada d'aquest estil, que llegeixo i vull transmetre perquè em sembla interessant.

Ens veiem obligats a prendre decisions des que sóm petits.
En la majoria de casos perceben aquestes situacions com a problemes, i és complicat veure'n una solució efectiva i de forma ràpida.

Davant la presa de decisions a les respostes específiques, apareix l'estrès, que no és nociu per si sol. Només serà perjudicial si es manté en el temps, però a curt termini pot produir situacions positives.

Moltes persones viuen amb la sensació que les coses s'han de solucionar de cop. Fins que arriba un moment de no saber com aconseguir-ho i la seva sensació de malestar s'incrementa de manera important. Per poder vèncer aquesta sensació de malestar cal decidir ràpid, assumint la conseqüència dels nostres errors i la incapacitat per trobar sempre una decisió perfecta. Tots sabem que podem equivocar-nos, però la realitat és que no ens permetem l'error i que ens espanten les conseqüències. Això ens porta a la paràlisi i a l'estrès.

Un cop presa una decisió hem d'afrontar les conseqüències sense por i assumir que la solució ideal o perfecta no existeix. Moltes vegades acceptar una opció 6 sobre 10 no és el millor, però hi ha cap altra alternativa? Per això, hem d'afrontar tot el que ens pugui passar amb valentia i seguretat.

Prenent decisions de forma àgil reduirem el nostre nivell d'angoixa i podrem tenir una vida feliç. També podrem encertar o errar, però la millor manera d'afrontar els problemes és decidint com afrontar-los.

Blogs

A vegades penses "per què escric, si no em deu llegir ningú?" i potser un altre dia algú et comenta alguna cosa que has escrit i dius.... "ah, però tu em llegeixes" i per això i perquè a un mateix li agrada, ho segueixes fent.

Bé, doncs no sé qui em llegeix, ni si us interessarà, però us recomano que us passeu per aquí:

Tafanejeu una mica i feu-ne difusió, si us agrada.

Mestres (II) - L'èxit i el fracàs

"Als països nòrdics, a Finlàndia, hi ha 4 o 5 nens a cada classe amb dos professors i poden funcionar bé. Però clar, allà tenen molts diners, aquí si no tenen diners per fer la sisena hora on poden ficar dos mestres a cada classe, i com que som taaaants... això no va bé"

L'ÈXIT:
- Complir els teus somnis.
- Fer el màxim del que pots fer.
- Formar ciutadans més lliures i competents.
- Si parlem d'excel·lència sense un marc referencial de valors, tan excel·lent pot ser la Mare Teresa de Calcuta com un banquer sense escrúpols.
- "Crec que l'escola és l'espai de l'èxit. No crec en l'excel·lència". L'èxit e´s diferent per a cada persona, però tothom ha d'aconseguir l'èxit.
- Tenir èxit educatiu és tenir èxit acadèmic i professional.
- Motiva pensar què seré al futur.
- Si tens bona memòria t'apalanques.
- Com pot demanar la societat que fomenti l'esforç si la societat és la primera que fomenta el mínim esforç per fer les coses.
- Ningú s'esforça si no està motivat.
- Esforçar-se amb una fita.
- S'han de donar eines per a esforçar-se.
- L'esforç s'educa.
- La cultura de l'esforç té a veure amb donar esperança als joves perquè sàpiquen que entrenant-se poden assolir reptes a la vida.
- Hi ha massa nens que s'escapen sense tenir unes bases mínimes per seguir estudiant ni ser massa feliços durant la seva escolaritat.
- El fracàs és aquell alumne que ja no vol estudiar més.
- Part del fracàs d'un alumne sents que és del professor.
- Alguns alumnes que fracassen són molt necessitats d'afecte, de família, d'algú que els doni una oportunitat.
- Ens faran canviar els alumnes: no ens ho passem bé, suspenem, no aprenem.
- Si un mestre tira la tovallola i creu que no pot fer res més pels seus alumnes, s'ha de retirar.
- S'haurien de tenir somnis.
- Estaré satisfet dels alumnes si els he encomanat les ganes d'aprendre, són el millor èxit que podem tenir.

- Els punts d'un mestre es miren pels mèrits. Ja comencem malament.
- A EEUU les portes de les aules han d'estar obertes.
- Hauríem d'estar més obligats a donar comptes dels nostres resultats, perquè treballem per l'administració pública.
- Innovar és aplicar coses. Som-hi, avaluem sistemàticament l'exercici docent.

QUI AVALUA A QUI?
- AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: el sistema educatiu finès avalua sistemàticament als docents.
- El centre de tot ha de ser que ells siguin millors.
- Què fer i com educar-los, i com millorar nosaltres.
- L'entens quan explica els treballs o exercicis?
- Es preocupa per tu?
- Ets sents bé quan ella està a la classe?
- La trobes quan la necessites?
- T'agrada com et corregeix les feines o exercicis?
- Fer-ho tot bé com ho voldries és complicat, són molts dies.
- És una oportunitat per millorar tu i l'escola.
- Es pacta un compromís mutu de millora entre mestre i escola.
- S'ha d'avaluar per millorar, no per fer mal.
- El mestre es passa la vida avaluant i no rep bé que l'avaluin.
- Els millors per avaluar un professor són els propis alumnes.
- La família també avalua l'escola, incloent el director.

UN DIA FENT CIÈNCIA:
- Aquest tipus d'ensenyament té resultats.
- L'escola ha de donar ganes d'aprendre tota la vida.
- Treballar en grup.
- No creure't les coses i buscar-les per tu mateix.
- Cada nen té èxit perquè cada nen té el seu propi aprenentatge

- Hem de decidir si l'escola és un espai de capacitació de la ciutadania o és un espai de selecció de personal.
- S'han de donar unes competències perquè a través del que ells coneixen ara siguin capaços de fer-se preguntes noves i tenir les estratègies i les eines per a respondre aquestes preguntes.
- Ens hem de replantejar seriosament l'avaluació. Confonem qualificar amb avaluar.
- L'avaluació és tenir en compte els processos de maduresa de l'alumne, veure el seu progrés.
- L'actitud a l'aula, com s'esforça, la curiositat.
- Els recursos que té per aprendre, com apren.
- Si vols saber com és un professor observa com avalua i quan avalua als seus alumnes.
- Fins a quin punt té sentit avaluar? Quin és el sentit de l'avaluació? Per què s'avalua?
- Si un nen arriba al seu màxim, com podem demanar més?
- No es pot demanar el mateix mínim a tots els nens.
- Si es valorés l'esforç, i intentar aprovar... S'hauria de valorar més.
- No vull estudiar perquè no estic motivat. El professor ha de motivar.
- No avaluem el que saben, avaluem el que nosaltres els hem explicat. Avaluem el que volem que sàpiguen, ni les competències ni el que saben.
- Les notes són una convenció. Les notes no diuen quina mena de persona ets, diuen les habilitats.
- Hi ha nanos amb capacitats de dibuixar i música perfectes, i no els donem respostes perquè tenen competències diferents.
- Un altre defecte de l'escola actual és com avaluar els alumnes. Simular una comprensió.
- Un professor es pot pensar que està per avaluar i no per solventar problemes.

SI VOLS, POTS:
- Valorar l'esforç i l'afany de superació.
- Són un exemple per a la resta.
- Si no t'esforces, no tindràs molt bon futur.
- En tot a la vida t'has d'esforçar.
- Més, sempre has de fer més.
- Autoexigència.

Mestres (I)

- Passió per la teva feina.
- Estima pels teus alumnes.
- Empatia amb la canalla.
- Ser dialogant i exigent.
- Ser humil.
- Ser exigent.
- Responsabilitat, que t'agradi aprendre i compromís.
- Que sàpiga escoltar.
- Que sàpiga explicar-se bé.

UN MATÍ A P-4:
El mestre ha de ser un líder i un exemple a seguir.
Has de ser dur i tou quan toca. Divertit i que toqui treballar.
En algun moment tots els mestres haurien d'haver treballat en l'educació en el lleure.
El mestre d'infantil introdueix hàbits i maneres de fer. Joc i feina es confonen.
Els ajudem a gestionar les emocions.
Ells acaben sent com tu si tu vas amb ells.
Ha de ser una vocació i has de ternir felling amb els nanos.
Al pati també s'apren.
Si cridem tant, no podem treballar.

UN BON MESTRE:
- Un bon mestre acull, troba la virtud de l'alumne/a i la potencia.
- Escoltar-lo i ajudar-lo a descobrir el Món.
- Motivar i traspassar la il·lusió per aprendre.
- Ajudar-los i estar al costat per saber reflexionar.
- Un bon mestre agafa de la mà i et porta a la vida.
- Algú que obre portes. Algú que t'estimula.
- Que disfruta i sap ensenyar i far la classe divertida.
- Professors que no són previsibles i amb els quals has d'estar alerta.
- Ha de ser generós, un bon comunicador.
- Ha de tenir un punt de divertit, perquè als nens se'ls ha de donar les coses d'una manera divertida i fàcil.
- Ha de ser seductor i un bon actor.
- Saber escoltar l'alumnat. Saber comunicar i donar allò que l'alumnat necessita.
- Es fan estimar i no saps perquè.
- No fa falta que aixequin la veu perquè tothom calli.
- Tenen un do.
- Ha de ser capaç de provar.
- Afecte i respecte cap als teus alumnes i una mica de màgia.
- Saber empényer els alumnes.
- Explicar les coses, i fer-ho bé, però també aconsellar.
- Que sigui dur però que no es passi.
- Ha de ser una persona acollidora i receptiva.

LA VOCACIÓ:
- Per aportar una millora i transformació de la societat.
- Enamora com els nens aprenen.
- Enganxa.
- Es una feina valorada perquè és difícil haver d'aguantar tantes persones alhora (alumne).
- El dia de demà, gràcies, en part a ells, arribarem a ser el que serem.


- Per ser professor t'han d'agradar els nens, i hi ha professors que no els agrada i se'ls nota.


- La selecció de personal està molt mal feta. Una cosa és tenir un títol que t'acredita com a mestre, una altre cosa és quan et poses a treballar....
- No hi ha prou amb "a mi m'agraden molt els nens". Hauríem de saber metodologies, organització, tenir mètodes de treball....
- S'està ensenyant als mestres del s.XXI, nascuts al x. XX i amb estratègies del x. XIX.


- Cada petita descoberta és també un descobriment per tu.
- Et fa entendre el Món d'una altre manera.
- Al final acabes descobrint que el mestre és el nen.
- La vida es desplega davant dels teus ulls com no ho fa a altres professions. És un privilegi.
- Notes quan el mestre li té apreci als nens i al revés.
- És bèstia un professor vocacional.
- Yo no creo que haya nadie que tenga vocación por ser profesor, sino que tiene una vocación previa, la literatura, por ejemplo.
- L'abraçada sincera d'un nen.
- Trobar una cosa bona de cada nen, mirar-los a la cara amb un somriure.
- L'alumne ha de percebre que el mestre se l'estima entenent que hi ha alumnes que són molt difícils d'estimar.
- Sentir que els nens estan enganxats i emocionats.
- Quan han marxat els nens, mirar la classe i absorvir el dia.
- Aquella sensació que ha sortit bé, que has aprés alguna cosa.
- És un estímul constant que buida.
- Els mestres cada dia donem tanta ànima que ens quedem sense.
- Avui fer de professor és una feina dura si te la prens en sèrio.
- És una professió bruta perquè t'embrutes i t'aboques emocionalment.
- Un mestre toca els futurs ciutadans, que qui sap què seran el dia de demà.
- Tens un poder, poder transmetre una informació que pot iluminar l'alumne.
- L'autèntic líder és d'aquell del que s'apren i per això sempre recordem els mestres, perquè d'una persona de qui has après, no l'oblides mai.



I aquí podeu trobar el vídeo extra dels alumnes en aquest primer capítol (4 minutets amb el recull dels nens)

Educació, normes i lleis

Ja ho havia vist, i fins i tot ho havia penjat a alung lloc... ...però l'altre dia va tornar a sortir.

Anys fa del video i suposo que mesos des que jo el vaig veure, però aquestes coses, no passen de moda, són com són i com a  molt ens poden acabar menjant, i més si no ens parem a mirar al nostre voltant.

Cuidao!!

Aprene'm tots una miqueta....





No todos podemos aprendernos la lista de los Reyes Godos.
No cogeremos a un alumno y lo apartaremos del colegio....
Los padres tienes que apoyar los centros escolares.
Los padres que ejerzan de padres, que alomejor hay que volver a las escuelas de padres.
La escuela que se ponga las pilas con profesionales de su ámbito.

Qui em coneix ja sap que aquestes coses passen... ...sort que ho veiem malament...

I no hase falta desir nada más.

Recull de reflexions.

Fa temps que tinc pendent escriure, transcriure o exposar algunes reflexions. Ja no meves, sino fetes per altres, d'aquelles coses que dius "apunte'm-ho".

Començo avui, sense un perquè.
Bé, sí, esborrar coses de la llista de coses pendents :P

Cuanto más intentemos limitar y determinar la vida de nuestros hijos, más demostrarán su necesidad de reconocimiento.


Cuando tomamos una decisión descartamos de manera automática las demás opciones. Eso es parte de ser adultos: responsabilizarnos de nuestras deciciones y de las razones profundas que nos han llevado a elegirlas. Hay decisiones que se toman por convicción, otras para no lastimar a la familia, y otras por miedo a tomar las rienda de la propia vida. Si no tomamos una decisión tal vez es porque preferimos la comodidad y la protección del entorno al futuro incierto, pero tarde o temprano debemos atrevernos a intentarlo..., a menos que ya sea demasiado tarde.
No vale preguntarse si la decisión fue buena o mala, pero sí no spodríamos plantear si las reflexiones son propias o influenciadas por las necesidades de terceros. Saber qué opina la familia sobre la decisión también sería interesante.


El trabajo nos permite poner en práctica nuestro valor dentro de la sociedad, la empresa y la familia. Si no nos satisface en lo más básico, no podremos permitirnos ningún deseo ni para nosotros ni para nuestros seres queridos, de la misma manera que debe permitirnos desarrollar nuestras habilidades para no convertirnos en pequeños autómatas. Cuando nos hace sentir útiles e importantes nos está dando una identidad de manera inconsciente, de la que no podemos prescindir. La amenaza de la pérdida nos toca en lo más profundo de nosotros mismos y nos hace dependientes de él para sobrevivir, incluso si eso significa pasar por encima de los demás. Con demasiada frecuencia nos regimos por las leyes primordiales de la naturaleza y nos guiamos por las políticas empresariales, en vez de potenciar la ética necesaria para crear una inteligencia colectiva que sea un bien común, y no un medio de destrucción.


Las personas se resiten a ser felices. Encuentran un montón de razones para evitar estar bien, relajadas y en paz. Si hiciéramos más caso a nuestro cuerpo, sabríamos exactamente qué debemos hacer, cómo y cuándo relajarnos y qué evitar. Pero hay veces que descubrimos lo que nos hace sentir bien y huimos, porque la fuga nos aleja del sentido del deber, con el que estamos tan fuertemente identificados.


Dobles, triples y cuádruples lo somos todos. La cuestión es si la agresividad es parte de un juego o es una agresión.


A veces nuestra pareja nos sorprende, y eso incluye sus lados más oscuros y escondidos, llegando al punto de que no podemos reconocerlo. Solo uno mismo puede decidir si la distancia entre lo que ve la mayoría de gente y lo que hay en la relación es soportable y saludable. No hay que buscar explicaciones racionales; a veces nuestros comportamientos no tienen razón de ser.


A veces nos enamoramos tanto que acabamos por adaptar nuestra vida a la otra persona, o estamos tan entregados a nuestro trabajo que no podemos desconectar ni un minuto. Si basamos nuestra felicidad en una sola situación, o en una sola persona, nos será mucho más difícil superar los momentos difíciles.


La resilencia es la capalidad de afrontar las desgracias de la mejor manera posible.
Importantes son también el afecto, la voluntad, el autocontrol, la autoestima y la autoconfianza.


Idealizar a la pareja ayuda a que la relación matrimonial sea mucho más satisfactoria, sobre todo pasados los primeros años de pasión.


Las personas que tienen más fe en su pareja hacen muchas más promesas que las personas que no son tan positivas, pero no por eso llegan a cumplirlas. Los que están más enamorados rompen más sus promesas hacia sus seres queridos, porque las hacen impulsivamente y acostumbran a ser poco realistas.


Los niños que se alimentan con leche materna se comportan mejor con sus padres.

Fuente: Psychologies num. 78

Apunts per al futur

Llegint el bloc de la M, al seu últim post, he llegit un paràgraf amb el que estic d'acord, i que m'apunto per al dia de demà:

Com m'agradaria que no els passés mai res dolent, que sempre fossin felices, mai res les amoïnés. Però no pot ser, la vida no és així i si ho fos tampoc ho seria: no sabríem que som feliços perque no hauríem conegut una altra cosa. El millor que podem fer és donar-los recursos per superar la frustració, la tristesa, el disgust, perque en tindran una bona colla de disgustos! És molt difícil, o si més no a mi em costa molt, però s'ha de fer. Com bonament es pugui. Jo vaig fent sobre la marxa. En això, com en la majoria de coses és com funciono, no soc de llegir i planificar. I segons em trobo vaig tirant. Només vull sempre que tinguin clar que soc aquí, que les estimo i que això és incondicional. I per sempre.

Educació

Em van fer arribar per mail informació sobre aquest nou llibre, i vaig pensar que seria interessant.

Us deixo un vídeo perquè ho pogueu jutjar vosaltres mateixos...

...ai, si tots en pensèssim una miqueta... (llàstima que qui el llegirà i s'ho mirarà, de ben segur que tot això ja ho sap)