Blogs

A vegades penses "per què escric, si no em deu llegir ningú?" i potser un altre dia algú et comenta alguna cosa que has escrit i dius.... "ah, però tu em llegeixes" i per això i perquè a un mateix li agrada, ho segueixes fent.

Bé, doncs no sé qui em llegeix, ni si us interessarà, però us recomano que us passeu per aquí:

Tafanejeu una mica i feu-ne difusió, si us agrada.

Apunts per al futur

Llegint el bloc de la M, al seu últim post, he llegit un paràgraf amb el que estic d'acord, i que m'apunto per al dia de demà:

Com m'agradaria que no els passés mai res dolent, que sempre fossin felices, mai res les amoïnés. Però no pot ser, la vida no és així i si ho fos tampoc ho seria: no sabríem que som feliços perque no hauríem conegut una altra cosa. El millor que podem fer és donar-los recursos per superar la frustració, la tristesa, el disgust, perque en tindran una bona colla de disgustos! És molt difícil, o si més no a mi em costa molt, però s'ha de fer. Com bonament es pugui. Jo vaig fent sobre la marxa. En això, com en la majoria de coses és com funciono, no soc de llegir i planificar. I segons em trobo vaig tirant. Només vull sempre que tinguin clar que soc aquí, que les estimo i que això és incondicional. I per sempre.