miércoles, 8 de febrero de 2012

Mestres (II) - L'èxit i el fracàs

"Als països nòrdics, a Finlàndia, hi ha 4 o 5 nens a cada classe amb dos professors i poden funcionar bé. Però clar, allà tenen molts diners, aquí si no tenen diners per fer la sisena hora on poden ficar dos mestres a cada classe, i com que som taaaants... això no va bé"

L'ÈXIT:
- Complir els teus somnis.
- Fer el màxim del que pots fer.
- Formar ciutadans més lliures i competents.
- Si parlem d'excel·lència sense un marc referencial de valors, tan excel·lent pot ser la Mare Teresa de Calcuta com un banquer sense escrúpols.
- "Crec que l'escola és l'espai de l'èxit. No crec en l'excel·lència". L'èxit e´s diferent per a cada persona, però tothom ha d'aconseguir l'èxit.
- Tenir èxit educatiu és tenir èxit acadèmic i professional.
- Motiva pensar què seré al futur.
- Si tens bona memòria t'apalanques.
- Com pot demanar la societat que fomenti l'esforç si la societat és la primera que fomenta el mínim esforç per fer les coses.
- Ningú s'esforça si no està motivat.
- Esforçar-se amb una fita.
- S'han de donar eines per a esforçar-se.
- L'esforç s'educa.
- La cultura de l'esforç té a veure amb donar esperança als joves perquè sàpiquen que entrenant-se poden assolir reptes a la vida.
- Hi ha massa nens que s'escapen sense tenir unes bases mínimes per seguir estudiant ni ser massa feliços durant la seva escolaritat.
- El fracàs és aquell alumne que ja no vol estudiar més.
- Part del fracàs d'un alumne sents que és del professor.
- Alguns alumnes que fracassen són molt necessitats d'afecte, de família, d'algú que els doni una oportunitat.
- Ens faran canviar els alumnes: no ens ho passem bé, suspenem, no aprenem.
- Si un mestre tira la tovallola i creu que no pot fer res més pels seus alumnes, s'ha de retirar.
- S'haurien de tenir somnis.
- Estaré satisfet dels alumnes si els he encomanat les ganes d'aprendre, són el millor èxit que podem tenir.

- Els punts d'un mestre es miren pels mèrits. Ja comencem malament.
- A EEUU les portes de les aules han d'estar obertes.
- Hauríem d'estar més obligats a donar comptes dels nostres resultats, perquè treballem per l'administració pública.
- Innovar és aplicar coses. Som-hi, avaluem sistemàticament l'exercici docent.

QUI AVALUA A QUI?
- AVALUACIÓ DEL PROFESSORAT: el sistema educatiu finès avalua sistemàticament als docents.
- El centre de tot ha de ser que ells siguin millors.
- Què fer i com educar-los, i com millorar nosaltres.
- L'entens quan explica els treballs o exercicis?
- Es preocupa per tu?
- Ets sents bé quan ella està a la classe?
- La trobes quan la necessites?
- T'agrada com et corregeix les feines o exercicis?
- Fer-ho tot bé com ho voldries és complicat, són molts dies.
- És una oportunitat per millorar tu i l'escola.
- Es pacta un compromís mutu de millora entre mestre i escola.
- S'ha d'avaluar per millorar, no per fer mal.
- El mestre es passa la vida avaluant i no rep bé que l'avaluin.
- Els millors per avaluar un professor són els propis alumnes.
- La família també avalua l'escola, incloent el director.

UN DIA FENT CIÈNCIA:
- Aquest tipus d'ensenyament té resultats.
- L'escola ha de donar ganes d'aprendre tota la vida.
- Treballar en grup.
- No creure't les coses i buscar-les per tu mateix.
- Cada nen té èxit perquè cada nen té el seu propi aprenentatge

- Hem de decidir si l'escola és un espai de capacitació de la ciutadania o és un espai de selecció de personal.
- S'han de donar unes competències perquè a través del que ells coneixen ara siguin capaços de fer-se preguntes noves i tenir les estratègies i les eines per a respondre aquestes preguntes.
- Ens hem de replantejar seriosament l'avaluació. Confonem qualificar amb avaluar.
- L'avaluació és tenir en compte els processos de maduresa de l'alumne, veure el seu progrés.
- L'actitud a l'aula, com s'esforça, la curiositat.
- Els recursos que té per aprendre, com apren.
- Si vols saber com és un professor observa com avalua i quan avalua als seus alumnes.
- Fins a quin punt té sentit avaluar? Quin és el sentit de l'avaluació? Per què s'avalua?
- Si un nen arriba al seu màxim, com podem demanar més?
- No es pot demanar el mateix mínim a tots els nens.
- Si es valorés l'esforç, i intentar aprovar... S'hauria de valorar més.
- No vull estudiar perquè no estic motivat. El professor ha de motivar.
- No avaluem el que saben, avaluem el que nosaltres els hem explicat. Avaluem el que volem que sàpiguen, ni les competències ni el que saben.
- Les notes són una convenció. Les notes no diuen quina mena de persona ets, diuen les habilitats.
- Hi ha nanos amb capacitats de dibuixar i música perfectes, i no els donem respostes perquè tenen competències diferents.
- Un altre defecte de l'escola actual és com avaluar els alumnes. Simular una comprensió.
- Un professor es pot pensar que està per avaluar i no per solventar problemes.

SI VOLS, POTS:
- Valorar l'esforç i l'afany de superació.
- Són un exemple per a la resta.
- Si no t'esforces, no tindràs molt bon futur.
- En tot a la vida t'has d'esforçar.
- Més, sempre has de fer més.
- Autoexigència.

No hay comentarios:

Publicar un comentario