Fa dos mesos que no escric.
Dos mesos en que he sentit la temptació d'entrar i ordenar algunes lletres per tal que el missatge tingués sentit i fos capaç de transmetre, però tot era tan sublim, tan quotidià, tan especial, taaaan.... com aquella bafarada d'aire fres i amb aroma de roses que prens en un matí blau amb el cel pintat de cúmuls blanc, un petit buf d'aire amoròs... un què tan tan, que era i és difícil d'explicar, només es pot sentir.
En aquestes setmanes hi ha hagut, com dic, ganes i moments de dir: vull expressar-ho, vull explicar-ho, vull cridar-ho al Món... però és impresionant com, en segons quines ocasions, no existeixen paraules per descriure les sensacions.
Així que preferia quedar-me-les per a mi.
Avui he decidit explicar-ho, he decidit exposar tot això, i explicar un dels tants respirs d'aire fresc.
He vist la pel·lícula, la teva, la de "El hombre perfecto" xD jajaja #modèstiaapart :P
Doncs mentre la mirava (una hora més tard que comencés) he vist un petit fragment que ha donat molt de sentit o més ben dit, que ha verbalitzat un dels bufs d'aire de roses...
... "és com si totes les coses dolentes, totes les experiències passades, totes les males coses ara passessin a un segon pla i haguessin fins i tot valgut la pena. Com si ara el que vingués és una recompensa, perquè sense tot allò potser ara no valoraria tant tot això que és tan normal i quotidià. Com si totes aquelles males coses tinguessin un sentit i una funció"...
L'altre dia miràvem la peli americana aquella típica dels dos nòvios per la noia, i moltes coses les vaig sentir reals, i em va agradar haver passat, sentit i viscut totes les coses i que les que van passat ara formin part del passat, i que el present sigui el que perduri en el futur de demà. N'estic contenta d'allò que he fet, del que aconseguit i de com van les coses, de mi, de TOT.
És per això que ara entenc moltes coses que fa anys o mesos no entenia...
#proudofmyself
Molt feliç, molt contenta, molt entusiasmada, amb moltes ganes, força, ilusió, optimisme...
...i en gran part, amb la certesa que així és i serà...
Un petó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario