Fa dies que ho noto, no em fa por, però no ho he expressat per por a que faci por.
Quines coses oi?
És el sentiment de tenir ganes de normalitzar-ho de manera normal, de que prengui la forma desitjada en un futur tan proper que és un ja....
...que una tarda de pluja es converteixi en un estar agust com fins ara, veient una peli, al sofà, sota una manta, amb el silenci i la calma de les respiracions acompassades, on una abraçada ho calmi i ho relaxi tot...
Això seria el meu desig a la carta dels Reis Mags de tots els anys que em queden per davant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario