Cul inquiet

No sé perquè però m'ha donat per tornar a escriure (ja ho veieu oi?)

En Toni Cano estarà content... o no... XD

Com quan tens una temporada que menjes molta xocolata i després baixen les ganes.
O quan et dona per llegir compulsivament i després la cosa es calma.
O quan et dona per pensar i el cap no para quiet i cada tarda tens mals de cap (això fa un mes que no para!). Perquè hi ha temporades, que siguem sincers, un no pensa... va fent, es puja a la roda (com els hàmsters) i apa... a còrrer... (de fet hi ha gent que mai ha pensat, però no els ho digueu, no fos cas que se n'adonin i encara ho empitjorem més...)
O quan vols fer milers de coses i no pots...
... bé, doncs jo sí puc... però no fer-les totes, per desgràcia!
Les he d'anar dosificant, i és que no paro quieta.

La veritat és que "t'ho has de permetre" i estic en un #livingmymoment que m'he fet jo mateixa.

"Legalment" fa un més que sóc una més.... i contra tota pronòstic popular i social no estic trista, ni deprimida, ni agoviada ni res d'això que espanta i que sí que té gent del meu voltant...

Aviam, tampoc és que em munti una festa... però... vamos, que ho porto prou bé :)

I com és? us preguntareu (o no!)
Doncs perquè "m'ho estic permetent" com ella em va dir.
I després de 7 anys sense parar i anar amb la sisena forçada, doncs aquí estic, #livingmymoment.

Ara és moment de fer totes aquelles coses de la llista de coses pendents que mai es fan...
Sabeu quan t'apuntes les coses aun post-it a l'agenda i el vas passant setmana rere setmana endavant per fer algun dia... fins que un dia el tires perquè o bé s'ha passat la reunió, o bé els amics ja no et parlen, o bé la conferència ja l'han fet, o bé allò t'ha deixat d'interessar... o símplement segueixes sense tenir prou temps com per tornar-ho a passar a la setmana següent i caduca...

Doncs jo això ho he fet molt de temps (i ara encara eh!, per no perdre el costum XD) però em feia ràbia...
Em feia ràbia no poder compaginar horaris i perdre'm una conferència, un curs, no poder arribar a tot... que em faltés temps, no fer tot allò que en aquell moment m'hagués agradat...

Doncs algunes d'aquelles coses que es van quedar "en el tintero" les recupero des de fa un mes :D

Se suposa que quan entres al club t'avorriràs, et sobrarà el temps, se't menjaran els cucs...

Dooooncs, o jo no ho sé fer o sóc un bixo raro, perquè porto un mes i encara no he tingut temps ni de fer coses bàsiques com és endreçar coses que fa meeeesos que dancen per allà.

Suposo que és qüestió de prioritats i estic preferint unes coses davant d'altres...

Però el que vull dir és que em queixo de vici, perquè estic millor que vull...
Tinc les meves estones quan les necessito (perquè me les acabo donant), quan vull estar acompanyada, la majoria de cops tinc un amic/ga que està allà. Faig esport regularment (cosa que semblava llunyana), faig un curs, penso en mi, em mimo, em cuido, cuino, faig pastissos, endreço, pujo, baixo...
Sí, GENIAL!

Així que això de "que et sobri el temps" jo encara no ho he experimentat.

Així que el proper que pregunti i s'extranyi perquè vaig de cul, que em demani explicacions com intentant fer-me sentir malament... que s'ho estalviï.

I dit tot això, aquest cul inquiet que està donant forma al seu llibre, se'n va a dormir almenys per avui...

Bona nit ;)