Resum, show must go on...

Ja per entrar al blog he hagut de picar el mail i la contrasenya quatre cops... així de fina estic... XD

Però m'ho permeto... jajaja és el que em repeteixo des de fa setmanes, i espero que sigui el que em tornin a receptar dimarts... :)

Estan passant moltes coses i alhores res...
És estrany perquè no es pot explicar ni definir, només es pot sentir... però està allà, potse més palès que mai.
Potser ara que és quan aparentment faig menys coses és quan en faig més, quan el meu cap no para un segon, pensa, inventa, entra en la invenció i en el voler, en el fer i el somiar, en escriure, pensar, aprendre, fer fer fer i no parar...
...i tornem-hi.

Al que m'ha provocat les ganes d'escriure avui, al fet que passen coses però hi ha senyals que anirien en contra.

A que t'has hagut de menjar el plat de sopa, i has lluitat per menjar-te'l però no l'acabes de pair, perquè estava calenta, i se t'ha quedat fent un nus a l'estómac.
I a poc a poc intentes pair-la, amb calma, perquè t'ho permets tot... però no sé perquè hi ha senyals, cada dia, unes quantes, que no et deixan de dir que en el fons tot tornarà a ser com va ser, i reprendreu, reprendràs el camí per fer el caldo, un caldo que serà excel·lent...

Jo no sé si ho vull ni si és veritat.
Jo no sé si veig senyals on no toca o què... però pararé boja si no paro de rebre'n!!!! perquè només rebo missatges d'una mateixa persona, bé, de dues... les altres són sopa digerida...

Bé, tot i així, per molt que escrigui, per molt que pensi, res no sabré i res no canviarà...
Així que anirem vivint la vida dia a dia i deixarem que ens sorprengui com ho fa hora a hora, minut a minut... a cada instant que apareix la nova brisa...

I d'aquí un temps, uns dies, uns mesos, uns anys... llegirem el dia a dia i sabrem si eren senyals o eren miratges al mig del camí... que ja podria ser ja... i més amb el paisatge que tenim... #aimare!!

Bé, deixo d'escriure i pensar perquè realment pararé boja...

Que tingueu tots molt bona nit...

Jo espero començar a situar-me demà:
- nou LSC II
- gym de nou
- cites socials... XD

i tot després de Madrid, El Club de la Comedia, el Pilar, la família, el teatre, els amics... :D

Porto tan mala vida que no m'estranya que la gent es posi trista per si no treballo! #modeironiaON
 #vahomeva!! #livingmymoment