Les coses més importants són gratis.

Dies que van canviant de color... el millor de tot, veure l'escala cromàtica

Avui el dia ha començat tort... i s'ha anat arreglant...

Ha estat un dia d'aquells en que has fet coses pensant-les però només el cert instant abans de fer-les...
Aquells dies que ni ahir ni mai haguessis pensat que acabarien sortint així, i ha sortit bé.
D'aquells dies en que t'has arriscat una mica i has guanyat més.
Aquells dies en que viure i fer les coses com les fas té la seva petita-gran recompensa.
Un d'aquells dies que tantes ànsies tinc d'escriure a les pàgines del meu llibre.
Un d'aquells dies que recordaràs per damunt dels que han passat sense pena ni glòria.

I jo em quedo perplexa quan hi ha gent a la que suposadament no li passa res a la vida...

Caram... doncs jo no deixo d'omplir pàgines al meu cap... pàgines que s'omplen més ràpid amb el que penso que amb el que dic o escric, perquè, això sí m'ha passat sempre... que el meu cap va molt més ràpid del que els meus llavis poden verbalitzar i del que els meus dits poden escriure.

Els pensaments s'acumulen com en una melé a un partit de futbol americà, i els empeny la força i les ganes de plasmar-los...

És per això que em fa una mica de ràbia no tenir prou temps per dedicar-los els que m'agradaria, una temporada per deixar-los fluir tal i com es mereixen i cuidar-los, perquè al cap i a la fi, és del que aprenc...

I quan menys t'ho esperes torna a ser moment d'estar alerta...

Avui dic que m'encanta viure... (tot i que m'agradaria tenir més temps...)
I és que com es veu que va dir l'Albert Pla, "les coses més importants són gratis".