Moments...

No és que avui sigui un moment àlgid, sino que en un tweet no hi cap tot...

Avui ho deixo plasmat però no vol dir que sigui només una cosa d'avui, sino que últimament és l'escenari on es mouen les formiguetes que pujen i baixen per aquesta rambla.

D'una banda demanaria que s'aturés el Món, perquè jo m'hi baixo.
Però d'un altre m'agradaria poder tenir força per donar-li voltes amb molta energia perquè tot tornés a rodar amb la normalitat que es mereix, tant des de dins com des de fora.
També em venen ganes de fugir, però no de baixar-me, sino de marxar i rodar a un altre lloc on tot o la majoria de coses fos diferent.

Segons el moment m'indignen moltes coses, i alhora m'alegren i em fan feliç.
Segons com enyoro certes coses i també dono gràcies per tenir altres lluny.
Allò de fer-te preguntes i no saber perquès, allò de voler saber fer coses i que et guanyi la impotència.
Allò d'estar orgullós, mirar al cel i a dins teu i somriure feliç i agust...

Contradictori, sí, però així és com és.

I t'ho has de permetre, em va dir.
I jo m'ho permeto, perquè puc, i perquè m'ho he guanyat, perquè em toca i és el meu moment.

Ganes de riure, d'explorar, d'aprendre, de ser feliç, de cercar i trobar, de gaudir... mmmmmm olor a VIDA!!

Projectes, somnis, ilusions, compromisos, ganes de fer.... mmmmmmm olor a avions.... :D

I que tot el que no és això desaparegui sense consum d'energia, perquè si ha de desapareixer és que fa temps que no es mereix estar aquí....

Per què no fem res serios perquè desaparegui?

I em torno a indignar....

Millor em quedo amb la meva olor a somnis que es faran realitat amb la lluita i la ilusió i vaig a dormir tranquila...

Sé que algú podria esperar més broma, algú més tristor...
Però aquí està aquest ultim post, real, como la vida misma.

Si no l'entens, no pateixis, jo tampoc XD

Bona nit ;)

T'ho has de permetre :)